Vivim moments d’incertesa econòmica. El model vigent fins ara, basat en un creixement il·limitat en un planeta amb recursos limitats, en què el mercat s’ha expandit sense cap mena de regulació, s’ha demostrat incapaç de suportar la crisi econòmica i financera mundial i en part també ens ha conduït a la mateixa.
Al nostre país, és evident que la intervenció dels municipis és clau per reactivar l’activitat econòmica. Les mesures impulsades pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, amb el Fons Estatal d’Inversió Local, i l’augment inversor dels ajuntaments, comencen a tenir tímidament el seu efecte positiu en les xifres de l’atur. Però com ha anunciat el mateix president, cal anar més enllà i hem d’avançar cap un nou model productiu, fonamentat en sectors d’un alt valor afegit i basats en el coneixement. Que ens permeti competir a escala mundial en àmbits com el farmacèutic, el de les tecnologies de la informació i les comunicacions, el medi ambient o l’alimentari.
Què fer a escala local? Doncs, afavorir que empreses de sectors estratègics s’instal·lin a les nostres ciutats, aprofitant la nostra localització metropolitana, i fomentar la formació dels nostres treballadors i treballadores, per poder respondre a la creació creixent de llocs de feina qualificats. Però també apostar pel comerç de proximitat, per la renovació dels nostres mercats i per liderar noves complicitats entre empreses i món educatiu.
Estic convençuda que, per avançar cap aquest nou model productiu el rol dels municipis ha de ser destacat. Perquè és des de la proximitat i treballant en xarxa amb la resta d’institucions i societat civil que podem ser més eficients quant a innovació, formació i talent, que són les claus de l’èxit de la nova economia.