Al nostre país, ara per ara, no corren bons temps pel sentit comú en política. Les presumptes irregularitats comeses per alguns (una mínima minoria, per cert) fan dubtar a algunes persones del sentit de la política i propicien el mal costum de generalitzar, tan propi, per cert, de la nostra cultura política.
Però ara més que mai, cal dir que no es pot estendre una sospita generalitzada ni tampoc es pot tolerar cap comportament irregular o corrupte. Les dues coses alhora. El PSC és un partit que exigeix tolerància zero amb la corrupció i està obert a parlar sobre totes aquelles mesures i reformes que facilitin la lluita eficaç contra aquest mal. Actua, doncs, com s’ha vist, en conseqüència.
Ara bé, també reivindiquem el treball honrat de les moltes i moltes persones que dediquen part (sovint bona part) del seu temps a la política. La política com a gestió democràtica dels problemes, dels conflictes i les demandes socials. Des de la pluralitat i des de la vocació de servei públic. Davant d’aquestes situacions hi ha qui sempre aprofita per dir tots sou iguals!, en un acte de clara injustícia perquè oblida el punt de partida de totes les persones que ens dediquem a la gestió pública, des d'una responsabilitat o una altra: la nostra vocació de servei. I s’obvia, sovint, l'esforç, la dedicació, el compromís i la il·lusió amb la qual treballem, dedicant moltes hores de la nostra vida, al bé comú, al benestar de la gent i a la qualitat de vida dels municipis. Sé que són temps difícils però, parafrasejant les paraules d'un conseller de la Generalitat ara fa pocs dies, la nostra societat no està en crisi, però si que pateix la crisi. No deixem que les presumptes males accions d'uns quants desprestigiï la feina honesta i entusiasta de tants i tants servidors públics. Una dedicació –no ho oblidem- que contribueix a fer possible que la sobirania sigui de qui és: del poble.
Perquè, és bo recordar que sense política (que és present en qualsevol relació humana: familiar, amical, laboral, social, institucional) no hi ha convivència. No hi ha solucions cíviques als problemes naturals que es deriven de les nostres societats i de la nostra condició humana. Sense política, en definitiva, no hi ha humanitat.